Voldria.... voldria veure, CADA DIA, el somriure ben gran dels meus alumnes.
Aquesta entrada, vista en el blog http://bibliopoemes.blogspot.com.es/, la vull dedicar als alumnes que acab de conèixer al CEIP Màxim Alomar, de Palma. Molt especialment als alumnes de 4t d'EP, i a la seva tutora. Perquè estic segura que al principi ens costarà riure, però el nostre objectiu és poder riure i somriure amb els nostres companys que TANT ESTIMAM, si?
Llegim plegats?
Sonrisas de un niño
Sonrisas de un niño
que alegran el alma
y llantos de un niño,
que alteran tu calma.Quiero...
Oír las risas
de “enanos pequeños”,
que suenen en mi oído,
como los jilgueros.
No quiero que lloren.
No quiero que sufran.
Quiero...
¡Qué alboroten! y
¡Qué armen jaleo!
Quiero...
Que nadie en el mundo,
se atreva a callarles,
para que sus risas
vuelen por el aire.
Eso...
¡Eso es lo que quiero!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada